Amar en tiempos revueltos explica la història de l’Andrea i l’Antonio, dos joves de diferent escalafó social i d’ideals sòlids que aniran evolucionant al llarg de la història, i les vides dels quals es veuran dramàticament condicionades per la Guerra Civil i els primers i durs anys de la postguerra. Només a través del sacrifici, la lluita i la solidaritat els serà possible recuperar la llibertat perduda i portar a bon port el seu amor. Malgrat que això signifiqui haver d’abandonar Espanya, a la que la dictadura franquista ha convertit en un país difícil per aquells que no van posar-se al seu costat durant l’aixecament. És la història d’uns personatges que, malgrat la seva joventut, mantindran uns ideals molt clars, tot i que dispars entre si, i que lluitaran fins a les últimes conseqüències per defensar-los. Després d’un pròleg que s’inicia en les setmanes anteriors a la sublevació militar, la primera temporada de la sèrie abraça el període comprès entre l’entrada de les tropes rebels a Madrid (Març de 1939) i la fi de la Segona Guerra Mundial (agost de 1945). La segona temporada tracta el període que va de la tardor de 1945 fins la primavera de 1948, els primers anys d’una de les èpoques més dures de la postguerra, la de l’aïllament internacional d’Espanya. I tot i que existeix continuïtat narrativa amb els personatges i les situacions de la primera temporada, aquesta segona gaudeix de plena autonomia narrativa. L’autèntic element unificador d’aquesta temporada el constitueix la cocteleria de la Paloma: un local que sintetitza els molts altres que, en aquells anys, funcionaven a Madrid. Allà és on es desenvoluparà una part important de les històries, i allà és on es troben dos móns, el dels señoritos i els freqüentadors de la nit madrilenya – artistes, toreros, escriptors – en el qual es mou ara la Paloma, i el de les classes populars, que pateixen fam i somien amb un premi a la loteria o a las quinieles que els permeti millorar. Dos móns en contrast entre els quals s’hi teixiran tot tipus d’històries sentimentals i humanes. A la tercera temporada l’arc temporal és més breu: arrenca només uns mesos després de la fi de l’anterior, a l’estiu de 1948, després de la reobertura de la frontera francesa, per arribar fins a la primavera de 1950, quan, amb l’inici de la nova dècada, acaba el bloqueig internacional al règim franquista i l’ONU deixa sense efecte la resolució que aconsellava la retirada dels ambaixadors. Un període en el que l’economia espanyola comença a trencar els constrenyidors lligams de l’autarquia, però en el que el tímid desenvolupament que ja s’anuncia genera, al mateix temps, els primers conflictes socials i laborals d’importància, que la dictadura, mitjançant una fèrria censura, s’esforça a silenciar. La Universitat es desperta també de la seva letargia, amb l’arribada a les aules d’una nova generació d’estudiants que, tímidament al principi, però profunditzant en les seves contradiccions després, començarà a plantejar-se la necessitat d’obrir nous espais de llibertat en la, fins aleshores, anquilosada i immobilista societat espanyola. La protagonista d’aquesta tercera temporada és l’Alicia, la jove filla d’un jurista exiliat, mort en tornar a Espanya, i recollida a casa dels seus oncles, una família molt conservadora, que no veu amb bons ulls que la noia estudiï, ni accepta els seus costums, als que considera massa “lliberals”. L’Alicia compaginarà la Universitat amb una feina com a traductora en un productora cinematogràfica, on coneixerà el Fernando, un home més gran que ella, pel qui se sentirà atreta, però del qui, al mateix temps, li disgustarà la seva aparent frivolitat. El que l’Alicia no sap és que rere l’aparença pública de Fernando s’hi amaga un obscur secret. A la Facultat, un dels professors de l’Alicia, l’Álvaro, un vidu desenganyat i escèptic, quedarà enlluernat amb la seva intel•ligència i la seva forta personalitat i es convertirà en el seu mentor. Dirigint l’Alicia en la seva formació, l’Álvaro anirà recuperant també la il•lusió per la vida. La quarta temporada comença a finals de 1950. Nous aires de modernitat han arribat a la plaça de los Frutos: fa temps que ben a prop s’hi van instal•lar els Grandes Almacenes Rivas, que han provocat un canvi en la vida dels nostres personatges i ens han presentat les noves famílies que han anat prenent contacte amb el barri. Trobem la Manolita com a dependenta dels nous magatzems. La Sole i el seu marit, el Juanito el Grande, amb els seus dos fills. I també el Juanito el Chico, que es veurà arrastrat a un pou sense fons a causa del seu intens amor per la Julieta. La cinquena temporada comença l’abril de 1952. A la Plaza de los Frutos, els veïns viuran amb alegria i esperança la fi del racionament a España. Simbòlicament es tanca, amb aquest fet, el període més dur de la postguerra. Aquesta temporada arriba fins els últims mesos de 1953, període en el que es produeixen fets tan significatius com la signatura de l’acord amb els EEUU, però també del Concordat amb la Santa Seu. I amb aquests nous temps, comencen noves històries. La Teresa i l’Héctor són ara marit i muller. L’Ana i l’Alfonso també s’han casat i són la imatge de la felicitat i l‘èxit. S’han traslladat a un nou barri, en el que viuen al costat mateix de l’Abel i la Cristina. També comencen a tractar amb el doctor Mauricio Salcedo, que té la seva consulta a la mateixa finca. L’Abel, advocat, visita sovint el seu cosí Salvador a la presó, un escriptor la carrera del qual va quedar truncada amb la fi de la Guerra Civil, quan va ser detingut i condemnat a mort. La boxa i el món que l’envolta tenen un paper destacat en aquests capítols, de la mà de l’Alfons, que està plenament lliurat a la seva carrera esportiva. La sisena temporada arrenca la tardor del 1954, coincidint amb les eleccions municipals convocades per un Règim que se sap cada dia més fort, i conclou a finals del 1955, amb l’ingrés d’Espanya a les Nacions Unides: l’aïllament ha acabat i el franquisme a disposa a perpetuar-se. Al barri madrileny que ja coneixem, on els entranyables propietaris de l’Asturiano segueixen regentant el seu negoci, hi arriba la Irene Medina, espanyola de naixement, que hi fixa la seva residència juntament amb el seu marit l’Usbaldo Ramos, antic agregat comercial de l’ambaixada guatemalenca, exiliat després del cop d’estat ocorregut al seu país. El retorn a Espanya suposa per la Irene un retrobament amb els seus orígens, truncats quan era una nena amb l’assassinat de la seva mare als inicis de la Guerra Civil, el posterior exili a Rússia i els traumes derivats de la seva estada al camp de concentració d’Auschwitz. Marcada per aquestes dramàtiques vivències, la Irene intenta construir una nova vida al costat del seu marit fins que el destí fa que es trobi amb tres homes que d’una forma o una altra estan vinculats al seu passat i al seu infortuni. A partir d’aquest moment una única idea dominarà tots els actes de la nostra protagonista: la necessitat d’acabar amb la vida de les tres persones que van marcar el seu passat. Només l’inesperat amor d’un jove deu anys més jove que ella anirà en contra d’aquest desig de venjança; perquè aquest jove no és sinó el fill de l’Andrés Hernández, un dels tres homes als que desitja matar…