Sara Reeves és una estudiant de Literatura Hispànica d’Oxford. Entusiasta del mite de ‘Carmen’ i de tot el que tingui a veure amb Andalusia, va viure la seva infància a Río Tinto (Huelva) perquè el seu oncle, un ric empresari, tenia interessos en les mines. Criats, possessions, luxe i un pretendent del seu mateix estatus que l’espera pel matrimoni... Aquest és el món que envolta la Sara. Un món tan ric en objectes com buit en emocions. Ella somia amb escriure, amb viure aventures, amb conèixer cigarreres com Carmen, amb olorar a tarongina i passejar pels carrers del Sud... Tots aquests anhels la porten a fer una bogeria digna de les seves heroïnes literàries: sense dir res a la seva família, la Sara fuig a Andalusia buscant emocions fortes... Però els seus primers dies en aquestes terres son decebedors. No ha vist ni un sol bandoler i ha perdut tots els seus documents i pertinences després d’un robatori a la taberna d’un petit poble perdut a la serra, anomenat Arazana. Des que la Guardia Civil es mou per la regió, els bandolers no són ni una ombra del que eren. La Sara, que havia sentit les vibrants històries de El Tempranillo, se sent desil•lusionada. On són aquells saltejadors ben plantats i aferrissats. Però l’embruix andalús la va atrapant i aviat començar a trobar-s’hi a gust a Arazana. Es relaciona amb els veïns, amb la mestra, el taverner, el ferrer, el periodista... fins que rep la visita del seu oncle, Richard Thomas, que vol que la jove torni a Anglaterra Quan sembla que la Sara ja té coll avall que ha de tornar a casa, és segrestada juntament amb el seu oncle pels bandits del Carranza, un vell bandoler que és conscient que els temps canvien a massa velocitat per ell. Un bandit dels d’abans. El Miguel, el nou tinent de la Guardia Civil del poble, té ordre d’alliberar la Sara, i així ho fa. El Carranza aconsegueix fugir amb els seus, però el Richard Thomas és assassinat. Ningú sap qui n’és l’autor, de manera que la Sarah decideix quedar-se uns dies més al poble per tal d’aclarir-ho. El Miguel promet ajudar-la. Entre tots dos comença a néixer una irrefrenable atracció. Paradoxes del destí, la Sara venia a buscar aferrissats bandolers i acaba enamorant-se d’un tinent que està obsessionat amb atrapar-los. Al poble també hi coneixerem els Montoro, amos d’aquestes terres. Per ells hi treballa la humil família Pérez. La Sara entrarà en contacte amb la vida d’aquest “cortijo”. Un lloc ple de mentides, ambicions, rivalitats i secrets familiars. Don Germán Montoro es troba al front del “cortijo”. Un cacic amb un fons noble que poc té a veure amb el del seu despòtic fill, l’Àlvaro. I un membre de la humil família Pérez, el jove Roberto, se enamorarà de l’anglesa, plantejant un terrible dilema a la noia: creu que estima el tinent, però no pot evitar sentir una passió desmesurada pel jornaler. També serem testimonis del dia a dia en un poble andalús de finals del segle XIX. La taverna, el safareig, la plaça... són alguns dels llocs emblemàtics pels que trancorre les petites i grans històries dels habitants del poble. Cadascun amb els seus problemes, els seus anhels i la seva manera de sobreviure en una època convulsa i plena de canvis. La història principal de “Bandolera” té com a protagonistes la Sara i el Miguel. Entre ells naixerà l’amor. Un amor perillós, doncs la Sara es convertirà en una bandolera i lluitarà al costat del Carranza per ajudar als més necessitats. A la manera d’en “Robin Hood”, la Sara lluitarà per tal de frenar els abusos dels cacics, molts d’ells amparats per la Guardia Civil en una operació que va néixer per a desacreditar als treballadors anomenada “La Mano Negra”. Però la Sara, als ulls de la gent del poble (inclòs el mateix Miguel), continuarà sent la jove estrangera que exerceix de periodista local, doncs ningú sospita que, en realitat, es la bandolera que se ha posat del bàndol dels camperols. A ningú li passa pel cap una idea com aquesta, entre altres coses perquè es tracta d’una dona. El Miguel, de fet, ignora que va al darrere d’un bandoler que és, en realitat, la dona de qui està enamorat bojament.