Va a ser que nadie es perfecto

2006
Llargmetratge

Sinopsi

El Rubén (Santi Millan) és sord i el que més li agrada per sobre de tot són les dones i els seus amics. El Carlos (Fernando Tejero) és cec i el que més li agrada per sobre de tot és el cinema, el seu gos pigall Woody i els seus amics. El Dani (José Luis García Pérez) és coix i el que més li agrada per sobre de tot és ficar-se amb la gent, el seu cotxe Blanquito i els seus amics. El Carles, el cec, s’ha de casar el 27 d’agost amb una noia que és la seva nòvia de tota la vida. Els seus amics Rubén i Dani volen celebrar la nit del 26 amb un comiat de solter on no hi falti de res. Es reuneixen en el seu bar habitual, es posen guapos, pugen al cotxe del Dani i, al ritme de l’últim hit de l’estiu, emprenen l’aventura. Després d’un encontre amb una noia de vermell, la Patrícia (Teresa Hurtado), que no distingeix els sabors, Yolanda (Mercè Martínez), una ànima perduda incapaç de trencar la foto del seu nòvio, i David (Xavier Corominas), un graffiteaire hipercinètic addicte a les baralles, els seus trajectes es divideixen. En aquest nit tan especial cada un dels nostres personatges prendrà decisions que donaran un brusc cop de timó a les seves vides. Alhora, cadascun d’ells realitzarà un somni. El Rubén (el sord), cantar, el Dani (el coix), ballar a l’aigua, i el Carles (el cec) conduir un cotxe a 120 per hora.

Informació addicional

Coproducció amb Pentagrama Films i MediaPro. Estrena a España a l’octubre 2006 amb 200 copies i un total de 500.000 espectadors. Premi Calabuch al millor guió i al millor actor (Fernando Tejero, Santi Millán i José Luis García Pérez) del Festival Internacional de Cinema de Comedia de Peñíscola 2007. Finalista del premi al millor guió dels Premis Barcelona de Cine 2006. Menció especial al guió d’Albert Espinosa als Premis Ciutat de Barcelona 2006. Premi GIMM 2007 al Mitjà de Comunicació.

  • Albert Espinosa
  • Albert Espinosa
  • Direcció

    Joaquín Oristrell

Repartiment
Va a ser que nadie es perfecto

  • Fernando Tejero
  • Santi Millán
  • José Luis García Pérez