La marinera, basada en el conte de Darío Xohán Cabana, explica la història de la María, en Pandullo i la seva filla Rosa, que viuen plàcidament en una vila de la costa gallega, Quilmas, juntament amb els seus amics la Patrocinio i en Modesto. Els primers esperen la que serà la seva segona filla, la Federica. El mar i la terra els proporcionen tot allò que els seus cossos necessiten per viure, i la República, l’Estatut i els llibres, tot allò que alimenta les seves ànimes. Ni en el seu pitjor somni imaginaven el que els passaria al cap de pocs dies. El mes de juliol de 1936 les seves vides canviaran per sempre; els falangistes es fan amb el poder i comencen la persecució de tot aquell sospitós de no “combregar” amb ells. Alguns moren i altres, com en Modesto i en Pandullo, fugen cap a la muntanya, buscant a el Pindo un lloc on refugiar-se i viure prop dels seus. Tant els que fugen com els que moren deixen soles les seves famílies, obligant les dones a quedar-se al càrrec de la casa, de la família i de que res no falti els seus homes. Aquest va ser el cas de les nostres protagonistes; la Maria i la Patrocinio són les dones que per tirar endavant la Rosa i la Federica, lluiten contra la fam, la injustícia i l’opressió d’aquells que s’aprofiten de les desgràcies alienes. És en aquest grup on trobem el Mossén, en Bailarete i Don Ricardo. Tres persones diferents amb un únic déu, la cobdícia. En Bailarete és un falangista que, a més de les peles, el que desitja és sexe, i si ve de la Maria, a qui empaita des de jove, molt millor. Farà qualsevol cosa per aconseguir-ho. El Mossén, a més de l’alcohol i les dones, li agrada ficar-se en tot, controlar-ho tot i manipular-ho tot, segons els seu criteri. Don Ricardo, ficat en tot tipus de negocis, suporta sense discussió els falangistes, fet que li reportarà de ben segur càrrecs i posició social. Durant els anys de la Guerra Civil i la postguerra, i malgrat l’absència d’en Pandullo, la Maria tractarà de tirar endavant, educar les seves filles i lluitar contra tot aquell que s’interposi en el seu camí. A través de La marinera naveguem rumb a l’època més crua del passat històric recent d’aquest país: la Guerra Civil i els primers anys de la postguerra. Es tracta d’una tv movie que ens permet, d’una banda, ser testimonis dels horrors de l’any 1936 i següents i de les il•lusions frustrades de tanta gent en començar la guerra, temes tan sovintejats en la literatura, fets i desgràcies que tots, directa o indirectament, coneixem i, d’altra banda, ens introdueixen a una història particular d’aventures, amor i injustícia, guiats per la valentia d’una dona en una vila marinera gallega, la de Carnota, concretament en la parròquia del Pindo, a Quilmas, entre el paisatge rosat de les seves muntanyes i l‘immensitat del mar, assistint a les costums de l’època i la zona.