Joaquín Rodrigo és el compositor espanyol més universalment conegut. La seva obra, juntament amb la de Falla, és la de major presència a les sales de concerts de tot el món La incorporació de la guitarra com a instrument solista va suposar una singular aportació al repertori orquestral, que contribuiria a catapultar a la fama internacional a extraordinaris guitarristes com Pepe Romero. Narciso Yepes, Alirio Díaz. L’èxit del Concierto de Aranjuez ha tingut un abast popular com potser no l’ha tingut cap altra peça clàssica del segle XX. La seva difusió és senzillament aclaparadora, tant les gravacions orquestrals com les innumerables versions i arranjaments per a música lleugera i de jazz... Amb motiu del centenari del seu naixement, el documental relata la vida de Joaquín Rodrigo i la significació de la seva obra en la història de la música, reflectint la voluntat laboriosa i creativa de l’artista invident, la lluita davant l’adversitat i la penúria, la modèstia i l’assimilació de l’èxit, l’aventura i l’amor viscut al costat de la seva esposa Victoria Kahmi. La banda musical té un relleu singular en el documental. Hi veiem a Joaquín Rodrigo, coneixem el personatge, entrem en el seu univers vital, però també escoltem els ritmes del seu univers sonor. Es tracta de narrar, conduits pel fil cronològic de les seves composicions i amb el “tempo” que imprimeixen les seves melodies. L’estructura seqüencial està contrapuntejada per breus opinions de músics i experts musicòlegs que aporten rigor i criteri en l’aspecte artístic i analític. També comptem amb les intervencions dels seus familiars i amics, que aporten immediatesa i proximitat a allò anecdòtic, a allò íntim. A més de les entrevistes, el tractament de la imatge s’aborda amb material d’arxiu (foto, cine, vídeo) i amb material original, gravat en localitzacions de Sagunt, València, Cullera, Madrid, París, Baden-Baden, Friburgo, Istambul i Barcelona. Transitem amb l’estela subjectiva de la càmera pels llocs habitats, evocant amb la música els moments succeïts, i deixant que les paraules del narrador o de l’entrevistat siguin pertinents i breus.