Mai com en els 1400, la influència cultural espanyola, i sobretot catalana, va influir tant en tota expressió de la vida a l’illa de Sardenya. Però va ser sobre tot en la pintura on aquesta influència va ser determinant, donant pas, al cap de poc temps, a veritables escoles pictòriques locals, totes elles influenciades per l’art dels pintors arribats de Catalunya i València.

Utilitzant tots els recursos que ens han donat els vestigis d’aquell període històric - documents autèntics dels Arxius d’Estat i eclesiàstics, arquitectures que han restat fins avui en dia a Catalunya i a Sardenya, i, sobretot, els retaules – aquest programa porta l’espectador fins aquell passat en el que aquestes dues àrees geogràfiques van estar tan estretament connectades.

A través dels retaules, i mitjançant l’anàlisi de les seves detallades reconstruccions de la vida quotidiana, dels oficis de la gent, de la seva manera de vestir, es reconstrueix l’ambient en el que es va desenvolupar la història de la pintura catalana i, en concret, del pintor Joan Figuera, a Sardenya.

Ens apropem a la figura de Figuera i a la seva obra, un pintor de retaules ja reconegut abans de la seva partida de Barcelona. Veiem el mercant de Cagliari, Francesc Oliver, al costat del guardià del convent dels Germans Menors del barri de Stampaix, encarregant-li un retaule de Sant Bernardí a Figuera i a Rafel Tomás. Llegim el contracte que descriu les característiques del pis dels pintors a la ciutat illenca així com tots els mobles, estris i eines que hi havia.

Descobrim els joves aprenents sards treballant inicialment sota les ordres dels mestres catalans i aprenent l’ofici, per a traslladar-se després a Catalunya per a completar la seva formació artística. Fins i tot podem llegir al contracte d’un pintor amb el pare d’un aprenent, totes les condicions, favorables o desfavorables, a les quals el jove s’hauria de sotmetre.

La coherència d’una complexa narració audiovisual que conté imatges actuals, reconstruccions del passat, imatges de documents antics i pintures, l’aporta la presència d’un personatge sense temps ni edat; un narrador que trobarem a cada lloc i en cada època; que ens parla tant des de sota les muralles del Castell de Cagliari, com des de l’escala de la Catedral de Barcelona, des de l’interior de les sales de l’Arxiu d’Estat, o des del taller de Joan Figuera, movent-se sense ser vist entre els aprenents enfeinats per a acontentar el mestre. El nostre narrador, un fantasma o un “àngel de la guarda”, potser un vell aprenent que explica al nostre temps la història del “seu” temps, acompanya l’espectador en el seu passeig pels “llocs de la història” amb confiança i ironia.